Full de ruta

Projecte

Treball de Recerca del Batxillerat Tecnològic sobre la creació d'un vehicle RC imprès en 3D, combinant recerca històrica, anàlisi tecnològica i desenvolupament propi d'un prototip funcional.

Fitxa del projecte

AlumneAdrià González Domènech
TutoraMaria Garcia Marquès
ModalitatBatxillerat Tecnològic
CentreInstitut Berenguer d'Entença
Curs2025 — 2026
LíniaDisseny i fabricació digital
1.1 Motivació

Per què un vehicle RC des de zero?

He triat aquest TdR perquè volia un repte que m'obligués a sortir de la zona de confort. No havia construït mai un radiocontrol i la manca de referències pròpies era, precisament, el que em motivava: preferia dedicar hores a un projecte manipulatiu, fer proves i equivocar-me abans que escriure llargs capítols sense tocar la tecnologia.

Aprenc quan puc tocar el problema: dissenyar, imprimir i muntar cada component ha convertit cada iteració en una lliçó accelerada de prototipat, electrònica i mecànica.

1.2 Introducció

Abast i objectius generals

Aquest treball explica el disseny i la construcció d'un vehicle de radiocontrol creat completament des de zero amb impressió 3D. Combina la investigació dels sistemes que donen vida al cotxe (motor, transmissió, direcció i control remot) amb la part pràctica, on el xassís es modela digitalment, s'imprimeix, es munta i es valida.

L'objectiu és entendre el cicle complet d'un prototip funcional: des de la idea i la història del RC fins al muntatge final, documentant decisions i aprenentatges per demostrar com la fabricació additiva permet personalitzar vehicles a petita escala.

1.3 Metodologia

Procés iteratiu de treball

1

Esbós i planificació

Pensar la funció de cada peça, fer esbossos, documentar mesures i contrastar referents abans d'obrir el CAD.

2

Disseny 3D

Modelar la geometria a Fusion 360 per obtenir toleràncies precises, punts de fixació i espai per a l'electrònica.

3

Impressió i muntatge

Imprimir en PLA, PETG o TPU, muntar el conjunt i validar encaixos, rigidesa i recorreguts mecànics.

4

Diagnosi i millora

Detectar punts febles, buscar solucions (assessorament, recerca, proves) i iterar el disseny per fer-lo més senzill, resistent i productiu.

Principis de funcionament

Sistemes que donen vida al prototip

El marc teòric recull com funcionen els motors brushless, la transmissió, les rodes i el control remot per seleccionar peces compatibles i entendre com cada bloc condiciona el rendiment final.

4.1 — 4.2 Motor

Motor brushless i classificació

El motor aporta potència i velocitat. El pinyó solidari a l'eix engrana amb la corona i transmet el parell al sistema de tracció. Per seleccionar-lo cal conèixer les famílies més habituals:

TipusCaracterístiquesAplicació
OutrunnerGira la carcassa exterior; excel·lent relació potència/pes.Drons, hèlix directa.
InrunnerRotació interna amb eix metàl·lic.Vehicles RC de gran rpm i parell transmès.
Amb sensorsEncoders vinculats a l'ESC per governar l'entrega de potència.Sortides suaus i precisió.

També es classifiquen per Kv (revolucions per volt), Turns (voltes de bobina), nombre de pols, tensió màxima, corrent admissible, diàmetre de l'eix i pes. L'exemple del motor de 6.500 Kv mostra com el càlcul rpm = Kv × V dona 48.100 rpm alimentant-lo amb 7,4 V.

5.1 — 5.2 Transmissió

Del motor a les rodes

La transmissió RC requereix escollir correctament el tàndem pinyó/corona. Factors clau: diàmetre de l'eix del motor, nombre de dents (acceleració vs velocitat punta) i mòdul de l'engranatge per garantir que les dents encaixin sense forçar.

  • Pinyons petits (12T) → molta acceleració i menys velocitat.
  • Pinyons mitjans (15–18T) → equilibri entre sortida i punta.
  • Pinyons grans (20T+) → màxima punta sacrificant resposta inicial.

La suspensió manté el cotxe en contacte amb el terra: amortidors o solucions flexibles absorbeixen impactes, estabilitzen el xassís i allarguen la vida de les peces. El meu prototip usa lames en TPU com a alternativa impresa que simplifica el muntatge.

5.3 Rodes

Pneumàtics per a cada terreny

La roda és l'únic punt de contacte amb el terra. Combina llanta rígida, pneumàtic de cautxú i escuma interior per mantenir la forma i absorbir vibracions. Segons el terreny es prioritza la tracció, la velocitat o la capacitat d'absorció.

TerrenyCaracterístiquesExemples
AsfaltPneumàtics llisos o semillisos.Touring, drift.
TerraTacs mitjans o grans, goma resistent.Buggy, truggy.
Gespa/GravaTacs profunds i separats.Monster truck.
RocaGoma tova, beadlock i alta flexibilitat.Rock crawler.
Neu/SorraPaddle tires amb pales.Sand rail.

En drift s'utilitza PVC dur per perdre adherència; en off-road, pneumàtics amples i tovets per trepitjar millor; i en touring es busquen compostos d'alt rendiment amb escuma densa per no perdre velocitat punta.

5.4 — 5.5 Control i disseny

Emissor, receptor i arquitectura

El comandament envia ordres mitjançant ràdio. Els sistemes analògics de 27/40 MHz han deixat pas al 2,4 GHz, amb menys interferències, trims digitals i memòria per a diversos vehicles. El gatell controla acceleració/frenada i el volant governa la direcció; el receptor interpreta els senyals i mou servo, ESC i accessoris.

El disseny del xassís combina criteris estructurals i estètics: materials com PLA, PETG o fibra aporten rigidesa; carrosseries d'ABS o policarbonat protegeixen i milloren l'aerodinàmica; i elements com vinils, alerons o protectors reforcen punts crítics i personalitzen el vehicle.

Context històric

Evolució del radiocontrol

Abans d'abordar el disseny propi, he estudiat com evoluciona el radiocontrol des de la seva aparició fins a l'actualitat. Sintetitzat en aquesta cronologia:

1950

Primers prototips

Vehicles controlats per cable que enceten l'afició automobilística a escala.

1960

Consolidació industrial

Elettronica Giocattoli produeix models 1:12 amb motor elèctric i IFMAR impulsa els primers campionats.

1970

Radiocontrol proporcional

Els comandaments deixen enrere el funcionament “on/off” i incorporen direcció proporcional.

1977 — 1979

Campionats mundials

Pomona, Montecarlo i Ginebra consoliden l'IFMAR com a autoritat reguladora del radiocontrol.

1980

Diversificació energètica

Arriben motors de nitro i gasolina, aportant experiències sonores i realisme de conducció.

1990

Electrificació madura

Bateries recarregables substitueixen piles i milloren autonomia i eficiència.

2000+

Innovació sostinguda

Materials lleugers, automatització i IA orienten el futur del radiocontrol.

Tipologies principals

Mapa de vehicles RC

La recerca classifica els vehicles radiocontrol en dos grans blocs: on-road (asfalt) i off-road (terrenys mixtes), amb especialitzacions que condicionen tracció, suspensió i pneumàtics.

Drift (on-road)

Rodes molt dures i llises (PVC) per facilitar el derrapatge; realisme i control lateral.

Touring (on-road)

Xassís baix i aerodinàmic, orientat a velocitat punta amb afinació extrema de suspensió i tracció.

Ral·li (mixt)

Vehicles versàtils capaços de circular sobre grava i asfalt amb opcions de tracció davantera, posterior o integral.

Buggy TT (off-road)

Suspensió de llarg recorregut i rodes tot terreny per afrontar salts i corbes en circuits de terra.

Truggy (off-road)

Evolució del buggy amb rodes més gruixudes i ample superior, pensat per terrenys oberts i no preparats.

Rock Crawler

Reproduccions 1/10 de 4×4 reals amb motors i servos potents per superar obstacles exigents.

Rock Racer

Variant competitiva amb xassís tubular, suspensió llarga i pneumàtics mixtos per guanyar ritme sense perdre tracció.

Short Course

Inspirats en la Baja1000; carrosseries robustes i salts a gran velocitat en circuits d'arena.

Monster Truck

Rodes gegants, suspensió reforçada i espectacle visual enfocat a salts i obstacles.

Altres modalitats

Adaptacions a F1, camions o motos reutilitzant un xassís bàsic i ajustant carroseria i transmissió.

Objectius específics

Què vull demostrar

  • Dissenyar un xassís modular imprès en 3D que equilibri rigidesa, manteniment i rapidesa d'iteració.
  • Validar la funcionalitat mitjançant proves de camp, registrant limitacions i marges de millora.
  • Documentar el procés complet per facilitar-ne la replicabilitat acadèmica.

Especificacions

ParàmetreValorNotes
Pes xassís≈ 280 — 350 gSense electrònica
MaterialPLA / TPU / PETGTPU per direcció i absorció de vibracions
Motor370 (6.500 Kv)Règim teòric 48.100 rpm a 7,4 V
Transmissió15 / 35Distància centre a centre: 25 mm
RodaDia 70 mmOpcions impreses o comercials

Hipòtesis i limitacions

Un xassís imprès majoritàriament en PLA, combinat amb TPU en punts flexibles, pot assolir la rigidesa i durabilitat necessàries per a un ús recreatiu controlat. Caldrà monitorar les toleràncies de la FDM, la fatiga i la qualitat del filament per evitar fallades prematures.

  • Dependència de l'acabat d'impressió i dels paràmetres de slicing.
  • Fatiga del material sota impactes repetits.
  • Necessitat de controlar la fricció i el joc mecànic en els mòduls impresos.

Consideracions de seguretat

  • Ús en espais oberts i controlats, lluny de vianants.
  • Supervisió durant la càrrega de bateries segons fabricant.
  • Protecció de cables i connexions per evitar escalfaments.